Michel Foucalt, al segle XX, empra el terme biopolítica per anomenar l’exercici del poder sobre la vida tant d’individus com de societats. Un segle més tard, el pensador camerunès Achille Mbembe utilitza el terme necropolítica per explicar quines estrategies utilitza el neocapitalisme global i d’arrel colonial per exercir el seu poder. Aquestes es basen sovint en la massacre de civils, l’esclavatge o l’extractivisme dels recursos naturals i humans, especialment de les persones excloses pel mateix sistema. En definitiva, la necropolítica explica i assenyala les condicions de “deixar viure” i “fer morir” que operen en el context contemporani. Al segle XX l’horror de l’Holocaust va provocar en l’art, la fotografia i el cinema una crisi de representació. De la mateixa manera que aquest horror obligava a revisar la relació de les imatges amb la historia i el seu paper en la memòria col·lectiva, en l’actual context necropolític, artistes, fotògrafs i cineastes també examinen com les i...
